el buit del no-res

Fa dies que, encuriosida, em miro un anunci que fan per la tele. Tots recordareu la Vanesa i "eeel videeeo", moments que, amb més o menys gràcia, ens havien distret a estones. Segurament molts heu vist l'anunci, i us l'heu mirat amb certa nostàlgia; però a mi hi ha una cosa que no m'acaba de fer el pes... A veure, teòricament aquests tapers de super qualitat són de plàstic dur, tu hi poses el tros de carn que vols conservar a dintre i amb xirimbolo que aguanta la Vanesa amb la mà esquerra (tampoc diré què podria arribar a semblar), treus l'aire que queda entre aquest tros de carn i el taper: així és com l'envases al buit. La meva pregunta, a veure si algú me la pot arribar a respondre, que d'aquí dos dies ja no podré dormir!, és la següent: què queda entre el tros de carn i el taper? A l'espai on hi hauria d'haver l'aire que tu has expirat amb aquesta mena de xeringa sense agulla, què hi ha? Quan embases al buit, hi queda el buit en aquell tros? Realment entre el plàstic de taper i la carn hi ha el no-res? Perquè quan a la carnisseria t'embasen el pernil salat amb plàstic tou, aquest plàstic agafa la forma del pernil, llavors entens què vol dir embasar al buit, però si ho fas amb un taper aquest fenòmen no es produeix, el plàstic és dur i no s'adapta al que hi posis dintre; aleshores... realment existeix el no-res i el podem arribar a tenir tots a casa dintre d'un taper???