dilluns, 18 de febrer del 2008

El client sempre té la raó o l'amic del jefe sempre passa per sobre

Una parella d'entre 50-60 anys, vingueren a comprar i a fer el canvi d'un coixí sense el tiquet de compra. Qualsevol persona, per poc consumista que sigui, sap que no es poden fer canvis ni devolucions sense el tiquet de compra. Després d'insistir i dir que havia parlat amb l'encarregada de la botiga, cedim i li fem el canvi. L'home, insistent, remarca unes deu mil vegades que li treiem les alarmes dels objectes que ha comprat. Finalment se'n van... però encara no deu minuts més tard entra altra vegada per la porta l'home, enfurismat, rebotant la bossa de la compra per terra, cridant i demanant el full de reclamacions. Glups. Se m'havia colat l'alarma del coixí que venien a canviar. Després de tractar-nos d'incompetents, de jo intentar disculpar-me i dir-li que se m'havia colat en fer el canvi i que era culpa meva, la meva companya dient-li que jo era nova a caixa, ell sense escoltar res de res, continuava cridant, insultant, i demanant el full de reclamacions. Si, vaig equivocar-me, sóc humana. I a més d'aguantar el penós espectacle, per culpa meva, reconec que no he estat prou atenta amb el senyor que havia treballat mitja vida a l'hipercor (i que maaaai havia vist res semblant allà), i m'he hagut de mossegar la llengua i quedar-me amb les ganes de recordar-li que ell hauria de saber de sobres que no es poden fer canvis ni devolucions sense el tiquet de compra. Deia que parlaria amb la seva amiga que és l'encarregada de baix (zara woman, deu ser més jefecilla). Pensava que seria curiós escriure de nou el currículum...
- Experiència laboral: Zara home: gener-febrer 2008. Acomiadada per deixar-me una alarma posada a un coixí. El client era amic del jefe.

I és que es veu que allà si que valoren l'amistat, més que als empleats.

*Dedicat als amics, a les visites sorpresa que, des de lluny, venen a sopar
GRÀCIES!!