“Con los tacones tan altos tiendes a caerte hacia delante y, para impedirlo, aceleras la marcha. Vamos más deprisa para no caernos”.

És una gran realitat l’efecte dels talons en l’ego femení. Et fan canviar la postura només alçar-te quan t’acabes de calçar. T’empenyen endavant i et fan caminar amb l’esquena recta, un peu darrera l’altre seguint una línia perfecte i uns aires de reina que s’accentuen molt més si et poses el perfum que més t’agrada i vas deixant la flaire per tots els racons.
El dia que et poses talons has de sortir més aviat de casa perquè no pots caminar a la mateixa velocitat. Si et sorgeix qualsevol imprevist et poses de mala lluna perquè requereix un esforç considerable i un estrés inesperat.
I com que tot segueix la llei de Murphie, els dies en què decideixes posar-te talons sempre sorgeixen imprevistos, sempre has d’anar amb presses, sempre estressada i sempre de mala lluna.
És aquesta la contradicció dels talons, els pros i els contres que t’ajuden a decidir-te abans de calçar-te’ls. Podríem dir que tenen el mateix efecte que el tabac? Que una adició com la tanorèxia? Incomodes per dins i còmodes per fora, perquè?