Com es pot percebre tant de desig en una mirada? Com un cos pot transmetre tanta emoció? De quina manera les paraules et deixen perdut en la immensitat? Com una carícia encén la intensitat de la sorpresa o un gest insinua complicitat?
El desig és el motor de la vida. Ens empeny a fracassar o a la victòria. Fàcil de percebre...difícil d’explicar, ens fa jugar amb els sentiments tota la vida.
El pitjor no és fallar i enyorar dies tranquils, el més trist és que la vida t’avorreixi i sigui ensopida. Paciència...algun dia jugant a l’apassionat món del desig naixerà una inquietud i un entusiasme, ens refrescarà l’essència, ens accelerarà el pols, ens posarà la mel a la boca i ens n’omplirà el cos, el cor i l’ànima fins a saciar la vida i ens ajudarà a assaborir-ne la part més màgica, els bocins més dolços.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada