la canyineus i els set curts

Heus ací una vegada, al jardí de la jaus in de midel of Raval, set nans que vivien molt tranquils. El germà gran, es deia Angli-nas i era el més irresponsable, ja que quan la dona marxava de casa aprofitava per fer campionats frikis. El segon germà, Ale-enano, tot i que per alçada podia haver estat l'últim, bevia martini baby i es rodejava de petits energúmens per sentir-se a la mateixa alçada. El tercer germà, Forti-nani, organitzava festes amb trasvestits per poder-se vestir de diva de la nit; el dia del seu aniversari fa una celebració especial lluïnt un tanga de lleopard a sobre de la taula i ballant el chikilicuatre. El quart germà, Manu-nanu, es passava tot el dia corrent amb boles. El cinquè germà, Tito-nano, saltava amb la bandolina de branca en branca i, de tan en tan, li pujava la tranca. El sisè germà, en Clic-toritoguapo-de-play-mobil, portava un barret verd i menjava julivert, condimentat amb altres espècies estupefaents proporcionades per l'Arguiñano. I el setè germà, en Rafan-nan-nan, de tan nan na, se'n va acabar anant nan tan, que no va tornar ni nan ni tornant ni tocant l'acordeant.

Un dia inesperat, va aparèixer una formosa donzella verge i bruna, i al cap d'uns dies, la Canyineus amb patins de línia. Tenia gana i se'ls hi va menjar les pomes, i des de llavors, els set curts, de gambals, mengen peres.

quedar-se a quadres

no calen gaires més paraules... simplement que l'estrés s'acaba, que queden pocs dies, que per fi arribarà l'agost, que espero poder fer moltes més bogeries com les d'aquestes últimes setmanes i que tan de bo les pugui seguir compartint amb tots vosaltres. Gràcies a tots els qui en formeu part, gràcies per tots els bons moments i per aguantar-me en els de deliri, sense vosaltres no hauria arribat fins aquí!!

desig

Com es pot percebre tant de desig en una mirada? Com un cos pot transmetre tanta emoció? De quina manera les paraules et deixen perdut en la immensitat? Com una carícia encén la intensitat de la sorpresa o un gest insinua complicitat?

El desig és el motor de la vida. Ens empeny a fracassar o a la victòria. Fàcil de percebre...difícil d’explicar, ens fa jugar amb els sentiments tota la vida.

El pitjor no és fallar i enyorar dies tranquils, el més trist és que la vida t’avorreixi i sigui ensopida. Paciència...algun dia jugant a l’apassionat món del desig naixerà una inquietud i un entusiasme, ens refrescarà l’essència, ens accelerarà el pols, ens posarà la mel a la boca i ens n’omplirà el cos, el cor i l’ànima fins a saciar la vida i ens ajudarà a assaborir-ne la part més màgica, els bocins més dolços.