coses meves

Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar

Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll

Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats

Investigues les històries que s’amaguen en les coses...

Et sents com un lladre intrús encobert per les parets

Sense cap moralitat fas les coses perquè vols

Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet

Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...

És el món particular amb la lògica de tu

Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú

Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat

Ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...

És el meu racó de món

On ningú jutja

Les meves coses

Si em pregunten que què penso,

Jo sempre dic: “res...

Són coses meves...”

T’agrada passar per llocs solitaris i emboscats

Somies trobar princeses oferint-se despullades

Enmig d’una clariana de xifrers i de pollancres

Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure...

Has comès assassinats, has fet coses immorals

Has guanyat un miler d’homes, has fet l’amor amb mil dones

Has volat entre terrats per anar a un altre món

I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions...

És el món particular amb la lògica de tu

Tot es pot imaginar, imagina que ets algú

Que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides

I ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...

És el meu racó de món

On ningú jutja

Les meves coses

Si em pregunten que què penso,

Jo sempre dic: “res...

Són coses meves...”

Sanjosex

Coses meves