dimarts, 20 de maig del 2008

coses meves


Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar
Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll
Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats
Investigues les històries que s’amaguen en les coses...

Et sents com un lladre intrús encobert per les parets
Sense cap moralitat fas les coses perquè vols
Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet
Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...

És el món particular amb la lògica de tu
Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú
Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat
Ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”

T’agrada passar per llocs solitaris i emboscats
Somies trobar princeses oferint-se despullades
Enmig d’una clariana de xifrers i de pollancres
Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure...

Has comès assassinats, has fet coses immorals
Has guanyat un miler d’homes, has fet l’amor amb mil dones
Has volat entre terrats per anar a un altre món
I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions...

És el món particular amb la lògica de tu
Tot es pot imaginar, imagina que ets algú
Que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides
I ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”
Sanjosex
Coses meves

dijous, 15 de maig del 2008

swat


Aquí tenim una nova tàctica per intentar aconseguir que a la barra del bar en serveixin alguna cosa quan obrir la boca per parlar ens comenci a resultar difícil. No sé per quin estrany motiu l'accés d'alcohol ens desordena les lletres de les paraules... bé, l'accès d'alcohol ens en pot fer desordenar moltes, de coses.

El joc d'aquestes festes serà recollir ulls de terra quan hi hagi batalles; els que tenim nas juguem amb una mica d'avantatge... a menys que no es presentin un grup de pianistes amb molta set!

*Vídeo arribat de la terra dels asados, del dulce de leche, del fanatisme futboleru... a l'igual alguns hi reconeixeu algun boludo!

dilluns, 5 de maig del 2008

M'ajudeu a matar el cuc?


Com tots sabeu falta un mes pel meu aniversari i no vull que em passi el mateix de sempre. La gent et fa regals...ei! amb molt bona intenció eh! Però amb els anys acaben al fons de l’armari o amb els trastos, i com que jo porto molts trasllats... al final t’acabes cansant d’arrossegar trastos amunt i avall i ho acabes llençant tot.

Aquest any us ho vull posar fàcil, no cal que hi doneu més voltes, no hi penseu més ni us estresseu perquè ja sé què vull... Vull...

Milions i milions de donuts!!!

Donuts de xocolata blanca, de xocolata negre, farcits de crema, de sucre, donuts blancs o nevats, de ratlles, de topos, de floretes, donuts amb personalitat, amb filosofia, amb ganes de plorar i de riure, donuts per grans i petits, donuts a l’edat del pavo, donuts en zel, geperuts, metrosexuals, donuts poetes, artistes, cuidadors, donuts fumetes i borratxos, quadrats, triangulars o estrellats, donuts i milions de donuts perquè a partir de llavors pugui tenir la resta dels meus dies, pels quarts de segle dels segles, dies rodons i que em sobrin per regalar-los a tota la gent del meu voltant, per viure en un món completament replet de donuts.

Per cert, els que més m’agraden són els donuts mini farcits de xocolata, mmmm!!!

dijous, 1 de maig del 2008

LA COVA A LA MUNTANYA

Jo estava enamorat
dels ossos dels seus ossos
del crani del seu crani
per a fer-li l'amor
res més
ni menys
que fer.nos eh l'amor
no sé si hagués bastat
la vida que ens quedava
però ella ja sabia
que jo sóc l'esquelet
del seu bell esquelet.

*

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

*

Si estic amb algú
i si estic amb tu
sóc el que té seny
l'intermediari
de la realitat.
I quan estic sol
sol sense ningú
sóc jo sóc el boig
boig número u.
Enric Casasses,
d'equivocar-se així