l'hora de merenar

gent+música+fred+alcohol=barraques. Aquests eren, són i seran els ingredients que normalment la majoria de gent posem a la coctelera per obtenir una fabulosa barreja de les barraques de Girona. Aquest any no ens hem lliurat de res, si que se sentien algunes queixes referents al cartell musical, però no hi ha res com afegir a la combinació un grup d'amics amb "saleru" i, si pot ser, una mica de veu per cantar i que la pluja no ens faci tornar abans de l'hora prevista a casa. Fer coixí a l'hora de sopar és un element clau per "aguantar" la nit, però aquest any em va sorprendre l'especialitat d'alguna de les barraques (ara mateix em seria impossible recordar quina era), que em va evocar records d'infància (tot i que pensant en Viladomat 36, la infància de pa amb nocilla no queda tant lluny) i provocar un petit lapsus en el temps... Després de la setmana llarga i intensa, només queda esperar a que tornin l'any vinent, això si, deixant-nos temps per recuperar les ganes de trobar-les a faltar i la ressaca d'alcohol, ressaca de converses interminables amb gent que sempre et trobes i ressaca de gent que et trobes que no saps si et volies trobar, ressaca de fumar... ressaca que s'acumula.