Purple and brown

Teràpia del riure! No té desperdici, de veritat! Per fi els manyocs de plastilina que fèiem de petits cobren vida i... siii!! són tan o més fantàstics del que imaginàvem!! Perquè no deixeu de riure MAI, never de never, des d'una cova, des d'un lavabo o des de sota el balcó de la veïna quan us ha engegat tirant-vos una galleda d'aigua freda... ja... jaja... jajaja...... jajjajaja....

benvinguts a la república independent de casa meva

Oh! no! m'atopeia!! Si en català els gossos borden bub bub!, si en castellà borden guau guau!, si en anglès fan bow-wow!, en basc au au! i en francès ouah ouah!, per què no puc posar el nom que jo vulgui al criaderu que se m'ha muntat a casa??

kiwi

Somnis. Il·lusions. Tots en tenim i moltes vegades faríem qualsevol cosa per aconseguir que es fessin realitat i ser feliços encara que només fos per uns instants. Si quan veieu el vídeo noteu que s'humitegen els vostres ulls no us preocupeu, a mi també m'hi ha entrat alguna cosa...

ulls de peix

Insomni. Donar voltes i més voltes entre el llençols i no poder dormir. Llegir per intentar que els ulls es tanquin de cansament i l'únic que fan és mantenir-se igual de desperts, jugant a incomunicar-se amb el cervell i així no acabar d'entendre cap de les pàgines, com si fossin en blanc o escrites en un idioma totalment incomprensible. Hauré de tornar a comptar xais, el "mundo borrego" sempre em dóna una perspectiva de la vida bastant diferent, entre absurda i surrealista... tot i que no estic segura de si em facilita el son o me'l felicita, i que no falacita precisament. No em negareu que no poder dormir desespera, però aquest no és el problema més gran... llevar-se l'endemà amb una cara semi-desfigurada a causa de dos inflamors (que no són els pits) al bel mig de la cara i que fan una magnífica conjunció amb el nas, no és d'allò més agradable... ulls de peix... imatge made in Tripi!

l'hora de merenar

gent+música+fred+alcohol=barraques. Aquests eren, són i seran els ingredients que normalment la majoria de gent posem a la coctelera per obtenir una fabulosa barreja de les barraques de Girona. Aquest any no ens hem lliurat de res, si que se sentien algunes queixes referents al cartell musical, però no hi ha res com afegir a la combinació un grup d'amics amb "saleru" i, si pot ser, una mica de veu per cantar i que la pluja no ens faci tornar abans de l'hora prevista a casa. Fer coixí a l'hora de sopar és un element clau per "aguantar" la nit, però aquest any em va sorprendre l'especialitat d'alguna de les barraques (ara mateix em seria impossible recordar quina era), que em va evocar records d'infància (tot i que pensant en Viladomat 36, la infància de pa amb nocilla no queda tant lluny) i provocar un petit lapsus en el temps... Després de la setmana llarga i intensa, només queda esperar a que tornin l'any vinent, això si, deixant-nos temps per recuperar les ganes de trobar-les a faltar i la ressaca d'alcohol, ressaca de converses interminables amb gent que sempre et trobes i ressaca de gent que et trobes que no saps si et volies trobar, ressaca de fumar... ressaca que s'acumula.