FELIÇ DIA DE L'HOME DELS NASSOS

Des-propòsits d'any nou. No sé si fa falta dir gaires coses més. Els propòsits que ens fem i mai complim... aquest any fem-nos un favor: proposem-nos coses més fàcils!! No?
- menjar-se almenys la meitat dels raïms mentres sonen les campanades
- dutxar-se un mínim de dos cops per setmana
- fumar tan com fins ara o menys. Perquè no fer-ho ja ho deixariem per una altra vida
- córrer almenys 5 vegades al mes; encara que siguin 30 metres per arribar a agafar el bus... o altres conjugacions del verb còrrer :D
- anar al lavabo cada dia i posar paper de wàter si se t'acaba per no putejar el següent que hi vagi
- veure més sortides de sol... això vol dir sortir de festa fins més tard? També hi ha l'opció de veure com es pon el sol, per horari em va millor!
- trobar la parella del mitjó desaparellat. Tot i que anar amb un de cada no fa mal a ningú
- llegir més, encara que sigui la pàgina de contactes del diari
- i somriure més cada dia, sempre pots creuar-te amb algú que ensopega... perquè ens fa tanta gràcia??
... FELIÇ 2008!!

higiene bucal

Creativitat o desordre dentífric. A can magdalenes, o a la casa de la petxina, de vegades ens trobem amb certs fenòmens paranormals. Bé, potser més que paranormals són fruit del desordre, "despiste" general o imaginació productiva que caracteritza cada un dels inquilins: tenir un plat buit a la nevera durant una setmana; trobar-te la finestra del menjador enganxada amb cinta aïllant perquè no tanca bé; buscar el telèfon inalàmbric al lavabo o sota coixins i llençols d'alguna habitació tot jugant a seguir les ones sonores; estendre les torrades quan es cremen entre calces i mitjons... o anar al lavabo a rentar-te les dents i trobar-te una nota més gràfica impossible: els que no tingueu una vida sexual prou satisfactòria recordeu de rentar-vos les dents quan acabeu amb la xocolata. Que potser les càries provoquen impotència??

Purple and brown

Teràpia del riure! No té desperdici, de veritat! Per fi els manyocs de plastilina que fèiem de petits cobren vida i... siii!! són tan o més fantàstics del que imaginàvem!! Perquè no deixeu de riure MAI, never de never, des d'una cova, des d'un lavabo o des de sota el balcó de la veïna quan us ha engegat tirant-vos una galleda d'aigua freda... ja... jaja... jajaja...... jajjajaja....

benvinguts a la república independent de casa meva

Oh! no! m'atopeia!! Si en català els gossos borden bub bub!, si en castellà borden guau guau!, si en anglès fan bow-wow!, en basc au au! i en francès ouah ouah!, per què no puc posar el nom que jo vulgui al criaderu que se m'ha muntat a casa??

kiwi

Somnis. Il·lusions. Tots en tenim i moltes vegades faríem qualsevol cosa per aconseguir que es fessin realitat i ser feliços encara que només fos per uns instants. Si quan veieu el vídeo noteu que s'humitegen els vostres ulls no us preocupeu, a mi també m'hi ha entrat alguna cosa...

ulls de peix

Insomni. Donar voltes i més voltes entre el llençols i no poder dormir. Llegir per intentar que els ulls es tanquin de cansament i l'únic que fan és mantenir-se igual de desperts, jugant a incomunicar-se amb el cervell i així no acabar d'entendre cap de les pàgines, com si fossin en blanc o escrites en un idioma totalment incomprensible. Hauré de tornar a comptar xais, el "mundo borrego" sempre em dóna una perspectiva de la vida bastant diferent, entre absurda i surrealista... tot i que no estic segura de si em facilita el son o me'l felicita, i que no falacita precisament. No em negareu que no poder dormir desespera, però aquest no és el problema més gran... llevar-se l'endemà amb una cara semi-desfigurada a causa de dos inflamors (que no són els pits) al bel mig de la cara i que fan una magnífica conjunció amb el nas, no és d'allò més agradable... ulls de peix... imatge made in Tripi!

l'hora de merenar

gent+música+fred+alcohol=barraques. Aquests eren, són i seran els ingredients que normalment la majoria de gent posem a la coctelera per obtenir una fabulosa barreja de les barraques de Girona. Aquest any no ens hem lliurat de res, si que se sentien algunes queixes referents al cartell musical, però no hi ha res com afegir a la combinació un grup d'amics amb "saleru" i, si pot ser, una mica de veu per cantar i que la pluja no ens faci tornar abans de l'hora prevista a casa. Fer coixí a l'hora de sopar és un element clau per "aguantar" la nit, però aquest any em va sorprendre l'especialitat d'alguna de les barraques (ara mateix em seria impossible recordar quina era), que em va evocar records d'infància (tot i que pensant en Viladomat 36, la infància de pa amb nocilla no queda tant lluny) i provocar un petit lapsus en el temps... Després de la setmana llarga i intensa, només queda esperar a que tornin l'any vinent, això si, deixant-nos temps per recuperar les ganes de trobar-les a faltar i la ressaca d'alcohol, ressaca de converses interminables amb gent que sempre et trobes i ressaca de gent que et trobes que no saps si et volies trobar, ressaca de fumar... ressaca que s'acumula.

eau de toilette

Lavabos. No sé si tinc una fixació estranya amb aquests indrets considerats dels més íntims, tot i que si són públics precisament no brillen per la seva intimitat, ni per la seva netedat, ni per com la persona que va decidir posar un wàter en aquell racó perdut, va creure que realment podries fer les teves necessitats mentres practicaves el contorsionisme per intentar afinar la punteria i, si ets dona, a més, no asseure't a la tassa mentres aguantes la porta perquè no tanca bé o, simplement, no tanca perquè el llisquet va decidir abandonar la seva funció potser després de que violessin la seva, d'intimitat. Llavors venen els elements afegits d'aguantar la jaqueta i la bossa, i esquivar amb els peus les possibles basses o els obstacles que puguis trobar-te al terra (com més petit, sembla que més coses hi caben). Probablement són aquests uns motius prou coherents per endur-te una amiga cada vegada que vas al lavabo, que segurament no pot entrar amb tu, però sempre et pot facilitar la feina aguantan-te la porta, la jaqueta i la bossa mentres tu t'espaviles amb les peripècies habituals... tot esperant que no s'hagi acabat el paper de wàter.