riure!

Perquè gairebé sempre les petites coses són les que et fan sentir millor... per la petita!

bella donna

De vint-i-cinc anys jo aviat arribaré a la meitat que fa que ens coneixem. La seva primera part, fins arribar a l'adolescència, me la vaig perdre; poster si l'hagués viscut no estaria ara aquí, m'hauria quedat a mig camí amb aquest "terremoto" de dona! Per tant, ens deviem trobar en el moment ideal, el moment oportú per perdre'ns, el moment per buscar-nos, compartint moments per no trobar res i moments per trobar-ho tot de cop.

Dels vint-i-cinc mil moments seria incapaç de triar-ne un per explicar ara i posar-nos tendres i plorar junts... a més, crec que a aquesta dona no se la pot explicar amb paraules, s'ha de viure!!

Per tant... per molts anys beicon, espero que passis un dia estupeeendu i un japi birzdai!! Ho celebrem un dia d'aquests... a l'agost et va bé? Feliços donuts i rexona per sempre!