in crescendo

La vida passa. Les coses passen de moda. La gent passa de llarg. Les primeres arrugues passen a formar part de la teva cara. La Pasqua passa-da. El mal d'esquena no passa, sinó que ve. La passa de la panxa tothom la passa, en algun moment o altre. Pas a pas el temps passa, com la pasta quan es cou massa. Fer-se gran no passa un cop a la vida; el pas del temps és diari i gratuït (com el "20 minutos", definint diari com a període de temps), i per més que confiem en ser una mica "peter pan" tota la vida, hi ha coses que, simplement, passen.

**Si aquest dissabte algú passa de preparar-se el sopar, ens veiem a les 21 hores al Bon Rotllo. Felicidá, felicidá, felicidá!! Ueeeee!!

pell de gallina

Sonaren les primeres notes d'una cançó i una esgarrifança em recorregué el cos fent que la pell es tornés tota de gallina. Corrent d'aire? En la següent cançó la situació es va repetir. I a mesura que el concert avançava, que escoltava aquella veu, els sons i les melodies, les seves paraules que amb humor ens feien somriure, embadalia com una criatura quan li expliquen un conte i la ment volava a un altre món; per uns moments vaig somiar aquest altre món, desafiava mentalment el meu cos perquè no creia que pogués reaccionar fisícament igual, però si, cada vegada em sorprenia i apareixia la pell de gallina... és com quan a la dutxa a punt de cremar decideixo moure uns mil·límetres l'aixeta de l'aigua calenta perquè ho sigui més... la pell es torna de gallina... temerosa a escaldar-me, decideixo fer-la girar un xic més... l'esgarrifança em torna a recórrer el cos... una mica més a veure si no em cremo...