Lavabos. No sé si tinc una fixació estranya amb aquests indrets considerats dels més íntims, tot i que si són públics precisament no brillen per la seva intimitat, ni per la seva netedat, ni per com la persona que va decidir posar un wàter en aquell racó perdut, va creure que realment podries fer les teves necessitats mentres practicaves el contorsionisme per intentar afinar la punteria i, si ets dona, a més, no asseure't a la tassa mentres aguantes la porta perquè no tanca bé o, simplement, no tanca perquè el llisquet va decidir abandonar la seva funció potser després de que violessin la seva, d'intimitat. Llavors venen els elements afegits d'aguantar la jaqueta i la bossa, i esquivar amb els peus les possibles basses o els obstacles que puguis trobar-te al terra (com més petit, sembla que més coses hi caben). Probablement són aquests uns motius prou coherents per endur-te una amiga cada vegada que vas al lavabo, que segurament no pot entrar amb tu, però sempre et pot facilitar la feina aguantan-te la porta, la jaqueta i la bossa mentres tu t'espaviles amb les peripècies habituals... tot esperant que no s'hagi acabat el paper de wàter.
.JPG)
